El quadern de Noah

21 05 2010

Autor: Nickolas Sparks

Editorial i any d’edició: Edicions 62, 2008

 Resum: Uns dies abans del seu casament, l’Allie decideix tornar a visitar en Noah perquè creu que encara en podria estar enamorada, des que, quan tenien 1uize i disset anys, van estar junts. El primer dia, li explica que s’està a punt de casar, però això a ell no li importa, ja que en haver-la vist se n’ha tornat a enamorar, i passen tot el dia junts. El segon dia, ben d’hora, se’n van a fer una volta en canoa, però cau una tempesta i han de tornar a casa. Un cop allà, davant la llar de foc i havent begut algun got de licor, fan l’amor durant tot el dia i s’estan abraçats fins que surt el sol el dia següent, recordant l’última vegada que s’havien pogut estimar, catorze anys enrere. Després d’esmorzar, reben la visita de la mare de la noia, que sospitava que es trobava allà, per avisar-los que Lon, el promès de l’Allie, s’encaminava cap allà. Així doncs, Allie diu adéu a en Noah suposadament per sempre, però finalment torna i s’acaben casant, i la noia es pot dedicar a la pintura, que era el seu somni. Tenen quatre fills, un dels quals mor quan té quatre anys, i quan ja han passat molts anys junts, diagnostiquen Alzheimer a l’Allie, i fa que Noah escrigui la seva història en un quadern per tal que, quan ella no se’n recordi de tot el que han viscut junts, ell li pugui llegir. A més, lloguen la seva casa perquè no tenien valor per vendre-la, i se’n van els dos a una residència.

 Valoració personal: M’ha agradat molt la forma en què està narrat el llibre, ja que al començament hi ha unes tres o quatre pàgines en les quals es descriu una escena que és un preludi del final, però és molt desconcertant, ja que no explica gaire res, és com veure una imatge descrita, i llavors comença l’acció, en un lloc i un moment molt diferents. Quan l’acció arriba al seu punt culminant aquesta es talla, és a dir, quan Allie s’acomiada de Noah suposadament per sempre, i llavors fa un salt en el temps fins quan els dos són a la residència i la dona ja no se’n recorda d’ell.

M’ha semblat un llibre molt romàntic, l’amor que hi ha entre els dos protagonistes és com de somni, és un amor perfecte, per sobre de qualsevol prejudici o objecció. El final és molt emotiu, ja que hi ha determinats moments en els quals l’Allie recobra la memòria malgrat la seva malaltia, i els metges no en saben la raó, tot i que Noah sap que és a causa de l’amor que senten l’un per l’altre.

Recomanació: Recomano el llibre a totes aquelles persones a les quals els agradin les històries d’amor, ja que crec que els agradarà molt. A més, com que és un amor senzill i sense cap ostentació, és encara més encantador, i això és el que fa la història tan especial. Havia sentit a parlar molt sobre aquest llibre, i crec que també hi ha la pel·lícula, i si hi ha algú que hagi vist la pel·lícula, li recomano que llegeixi el llibre, ja que m’ha agradat molt la forma en què s’expressen els sentiments dels protagonistes, i dubto que a la pel·lícula es puguin transmetre tants sentiments com ho fa el llibre; és molt fàcil fer-se una imatge mental de tot el que passa.

Advertisements

Accions

Information

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: