Contes de la lluna absent

21 05 2010

Títol: Contes de la lluna absent
Autor/a:
Monika Zgustova
Editorial:
Proa

Resum: Aquest llibre es divideix en diferents petites històries d’unes 10 pàgines cadascuna, en les quals es centre sobretot en els temes realistes de la vida quotidiana però utilitzant de tant en tant algunes frases filosòfiques de la vida. Un exemple d’una de les històries que més m’ha agradat es titula: Bonjour, Madame Marie!. Tracta de dues amigues, Annie i Andrée, que sempre estan juntes i han tingut alguns problemes amorosos i observen cada dia com una de les seves veïnes tracta amb tanta delicadesa les plantes del seu balcó. Un dia Annie i Andrée, que anaven a fer un volt es van trobar una noia amb un maletí amb aspecte de metgessa, i tot seguit va sortir Madame Marie, la veïna, i li van preguntar perquè venia una metgessa i Madame Marie els hi explicà que era perquè a vegades patia fortes depressions ja que feia nou anys que havia mort el seu fill , el qual va cuidar ella tota sola ja que el seu marit la va deixar per una altre dona i que ara ell viu amb ella des de que va saber que el seu fill era mort.
Valoració:
M’ha agradat aquest llibre ja que surten frases fetes, com per exemple, en la història que he explicat, surt la frase: “La vida no fa regals”. I també m’ha agradat per la varietat d’històries que conté.
Recomanació:
Recomano aquest llibre a totes a aquelles persones que els hi agradin les històries realistes amb filosofia.

Anuncis




El gran engany

21 05 2010

Títol: El gran engany

Autor: Dan Brown

Editorial: la butxaca

La Reichel Sexton, una analista d’intel·ligència de la Casa Blanca, es cridada per el president dels Estats Units urgentment. El president li explica que un satèl·lit de la NASA a detectat indicis d’un objecte estrany a l’Àrtic i ella a de investigar-lo. Michael Tolland la acompanya en el seu viatge. S’adonen de que aquest descobriment es molt perillós i han de fugir, però al final s’adonden de que tot a sigut un engany i un frau.

Opinió: Aquest llibre m’ha agradat mol, com tots els d’en Dan Brown. Des de el principi es posa interessant, encera que hi ha trossos que se’t fan pesats. Jo personalment li posaria un 8’5.





El quadern de Noah

21 05 2010

Autor: Nickolas Sparks

Editorial i any d’edició: Edicions 62, 2008

 Resum: Uns dies abans del seu casament, l’Allie decideix tornar a visitar en Noah perquè creu que encara en podria estar enamorada, des que, quan tenien 1uize i disset anys, van estar junts. El primer dia, li explica que s’està a punt de casar, però això a ell no li importa, ja que en haver-la vist se n’ha tornat a enamorar, i passen tot el dia junts. El segon dia, ben d’hora, se’n van a fer una volta en canoa, però cau una tempesta i han de tornar a casa. Un cop allà, davant la llar de foc i havent begut algun got de licor, fan l’amor durant tot el dia i s’estan abraçats fins que surt el sol el dia següent, recordant l’última vegada que s’havien pogut estimar, catorze anys enrere. Després d’esmorzar, reben la visita de la mare de la noia, que sospitava que es trobava allà, per avisar-los que Lon, el promès de l’Allie, s’encaminava cap allà. Així doncs, Allie diu adéu a en Noah suposadament per sempre, però finalment torna i s’acaben casant, i la noia es pot dedicar a la pintura, que era el seu somni. Tenen quatre fills, un dels quals mor quan té quatre anys, i quan ja han passat molts anys junts, diagnostiquen Alzheimer a l’Allie, i fa que Noah escrigui la seva història en un quadern per tal que, quan ella no se’n recordi de tot el que han viscut junts, ell li pugui llegir. A més, lloguen la seva casa perquè no tenien valor per vendre-la, i se’n van els dos a una residència.

 Valoració personal: M’ha agradat molt la forma en què està narrat el llibre, ja que al començament hi ha unes tres o quatre pàgines en les quals es descriu una escena que és un preludi del final, però és molt desconcertant, ja que no explica gaire res, és com veure una imatge descrita, i llavors comença l’acció, en un lloc i un moment molt diferents. Quan l’acció arriba al seu punt culminant aquesta es talla, és a dir, quan Allie s’acomiada de Noah suposadament per sempre, i llavors fa un salt en el temps fins quan els dos són a la residència i la dona ja no se’n recorda d’ell.

M’ha semblat un llibre molt romàntic, l’amor que hi ha entre els dos protagonistes és com de somni, és un amor perfecte, per sobre de qualsevol prejudici o objecció. El final és molt emotiu, ja que hi ha determinats moments en els quals l’Allie recobra la memòria malgrat la seva malaltia, i els metges no en saben la raó, tot i que Noah sap que és a causa de l’amor que senten l’un per l’altre.

Recomanació: Recomano el llibre a totes aquelles persones a les quals els agradin les històries d’amor, ja que crec que els agradarà molt. A més, com que és un amor senzill i sense cap ostentació, és encara més encantador, i això és el que fa la història tan especial. Havia sentit a parlar molt sobre aquest llibre, i crec que també hi ha la pel·lícula, i si hi ha algú que hagi vist la pel·lícula, li recomano que llegeixi el llibre, ja que m’ha agradat molt la forma en què s’expressen els sentiments dels protagonistes, i dubto que a la pel·lícula es puguin transmetre tants sentiments com ho fa el llibre; és molt fàcil fer-se una imatge mental de tot el que passa.





Mateu el president

21 05 2010

Autor/a: Sebastià Bennasar
Editorial: Cossetània
Any edició: novembre del 2009
RESUM:
Aquest llibre narra la història d’un home que s’en va a la seva ciutat natal, Barcelona, a treballar al cos policial dels mossos d’esquadra, cosa de que treballava abans a València. Tot i que es pensava que tot seria com allà, fer les mateixes coses, investigar la mena de casos de sempre… el protagonista i els seus companys es troben en mig d’una drama: han matat un seu company de feina i averiguen que volen matar el president del Futbol Club Barcelona. El personatge principal d’aquesta història arriba a la conclosió que la societat actual catalana fa fàstig, ja que molts son corruptes.
El final per sort, troben els culpables dels fets i eviten que matin el president, gràcies a la col•laboració i confiança entre els seus homes.
VALORACIÓ PERSONAL:
Aquest llibre m’ha agradat molt ja que l’he trobat diferent a la resta, ja que a tots els altres llibres sempre s’utilitza un vocabulari més o menys culte a diferència d’aquest. La manera de parlar d’aquest llibre busca que te’l sentis teu i l’autor vol fer veure que és molt “de tu a tu”.
La puntuació que donaria a aquest llibre és un 7.
RECOMANACIÓ:
Recomano aquest llibre perquè és molt entretingut i fàcil d’entendre, com que l’autor utilitza un vocabulari molt vulgar provoca que sentis curiositat pel llibre. El recomano a tothom amb ganes de llegir.





El Xinès

21 05 2010

Títol: El Xinès

Títol original: Kinesen

Autor/:Henning Mankell

Editorial:Tusquets Editors

Primera d’edició: Novembre de 2008

Última edició: Febrer del 2009

Resum: Al principi de la novel·la, un fotògraf descobreix vint persones esquarterades a un poble del nord de Suècia, Hesjövallen, i fins que no s’assabenta que els pares adoptius de la seva mare han estat víctimes d’aquest assassinat, que Brigitta Roslin, jutgessa amb hipertensió, comença investigar. Com que el metge li dóna la baixa per la seva alta tensió, decideix anar al poble on la seva mare havia passat tota la seva infància per assabentar-se del que realment ha passat. Allà coneix a Vivi Sundberg, una policia que la deixa entrar a la casa que pertanyia als seus avis. Buscant alguna proba entre els calaixos troba un diari personal d’un  avantpassat dels seus familiars, J.A.. A partir d’aquí hi ha dues històries paral·leles més, que expliquen part de les causes de l’assassinat; la primera és de J.A. que escriu els progressos del ferrocarril al nou món i l’altre és la història de San i els seus germans que són raptats fins Amèrica on els fan esclaus i els obliguen a treballar en el mateix ferrocarril. Des de aquí, Brigitta intenterà arribar al principi de tot.

Valoració personal: En un principi aquesta novel·la negre no m’atreia gaire, però més endavant les coses s’animen, cada cop que Brigitta Roslin fa un descobriment et venen ganes de saber més coses. Per altra banda, opino que els flashbacks posen més misteri a la trama, que fan que el teu cap intenti trobar-ne la solució. El llibre està molt bé un cop ja el tens començat. Jo li posaria un 7.

Recomanació: No recomano a aquest llibre a la gent que no li agradin ni les novel·les negres ni les novel·les de detectius perquè no li agradarà gens ni mica. El recomano a gent que s’ho passi bé amb els llibres amb acció i assassinats. I també a gent que i agradi trencar-se el cap per buscar la solució dels problemes i misteris.

Pàgina oficial (anglès)

Elda Gimbernat





Èdip rei

21 05 2010

 

 

Títol: Èdip rei

Editorial: La Magrana

Última edició: 2005

 

Resum:

Aquest llibre tracta sobre la tragedia d’Èdip que va ser abandonat quan era recent nascut, perquè els seus pares (els reis de Tebes) un Oracle li va dir que Èdip de gran mataria al seu pare. Èdip va ser recollit per una família, i quan Èdip ja era gran un oracle li va dir que mataria al seu pare i es casaria amb la seva mare. Èdip al saber-ho pensant que amb la familía que estava eren la seva verdadera familia, va marxar. Al camí, va matar un home, és a dir al seu pare; però ell no ho sabia. I al arribar a un poble va acabar casant-se amb una reina, és a dir la seva mare; però ell no ho sabia. El seu amic creont li va intentar explicar que aquell que havi matata era el seu pare i que amb aquella que estava casada era la seva mare, pero ell no el va creure. Al final, el va creure i la seva “muller” al saber-ho es va matar i ell, lÈdip és va clavar als ulls una punxa i es va quedar cec.

 

Opinió:

 

Aquest llibre m’ha agradat bastant, el seu vocabulari no és massa difícil i és ràpid de llegir. El recomano a la gent que li agrada la mitologia.

La nota que li poso és un 8’5.





El foc

21 05 2010

 

Títol: El foc

Autor: Katherine Neville

 

Resum:

Aquest llibre és la continuació del vuit, tracta sobre Alexandra que rep una invitació al aniversari de la seva mare (Chaterine). La seva mare junt amb el seu marit, 20 anys enredera van repartir per diferents països del món unes peses de escacs, que si les reunies totes tindries un poder. Això li sorprèn perquè la seva mare mai havia festejat el seu aniversari. El dia que Alexandra arriba a casa de la seva mare, aquesta ultima no hi esta, però els invitats si que hi estan. Tot això a Alexandra li sembla estrany, i accepta el repte que ha preparat la seva mare. Els invitats de la festa seran els companys per trobar aquelles peses del joc de escacs, però tots no seran jugaran al seu costat, perquè no tots ho faran amb les mateixes intencions.

 

Opinió:

Aquest llibre m’ha agradat més que el 1er. El 1er em va semblar més pesat i el final no em va agradar massa. Aquest llibre l’he trobat més emocionant i m’ha enganxat més, però també l’he trobat una mica pesat en algunes parts. El recomano a la gent que li agradin els llibres de misteri.

La nota que li poso és un 8, perquè en algunes parts s’ha m’ha fet una mica pesat.