Hem Nadat a l’estany amb la lluna plena

11 03 2010

Títol: Hem nadat a l’estany amb la lluna plena

Autor: Raimon Esplugafreda

Editorial: Columna  jove

1. RESUM:

Aquest llibre narra la història d’uns nois que estaven pujant a la Pica d’Estats quan de sobte, va començar a ploure molt violentament. Tots van començar a baixar corrent però la Miquèla es va fer mal al taló i en Raimon es va quedar a ajudar-la. Quan va haver amainat la pluja, van tornar al refugi de la Vall Ferrera. L’endemà d’haver arribat a Sort, el germà de la Miquèla, Bernard, i el seu millor amic, Georges, van marxar de matinada sense dir res a ningú, només van escriure una nota a la Miquèla dient-li que se’n anaven a casa seva, a Carcassona i que tornarien demà passat. El mateix matí senten a dir per la gent del poble que la imatge  de la Mare de Déu d’Avellanui ha estat robada aquella nit. La Miquèla va començar a sospitar de l’amic del seu germà, ja que té a en Bernard casi com un esclau i les seves activitats li han semblat sempre obscures. En Raimon i la Miquèla es van posar a buscar en Bernard i en Georges pels Pirineus i els van trobar acampats a la Pica Roja i els van intentar convèncer que han de tornar la imatge, però Georges no va voler i com que anava armat, tampoc deixa que marxin. Una nit, en Raimon va voler anar a Sort a buscar sèrum contra una picada d’escurçó, i la Miquèla el va voler acompanyar una estona. Com no s’hi veien, es van endinsar en una mena de túnel on es van trobar a una parella, Afrodita i Galileu, que s’amagaven del pare d’ell. Els van explicar que havien fugit de Dòsia, un país secret, que va ser fundat per crear una raça de persones de més de dos metres d’alçada, els nois, i més d’un metre noranta, les noies. Els que no assolissin aquelles alçades podien casar-se, però no podien tenir descendència ni cap dret polític. Aleshores van tornar al campament on, quan van marxar, dormien tranquil·lament en Bernard i en Georges, però al arribar, ja no hi eren. Eren a Dòsia. En Raimon hi va anar per rescatar-los, i, també, als parents de l’Afrodita. Van aconseguir salvar a quasi tots, però Georges va morir i el pare de l’Afrodita no va ser a temps a marxar. Finalment en Raimon va tornar a Sort i en Bernard i la Miquèla van tornar a Carcassona. Però un bon dia, a en Raimon el van visitar els pares d’en Galileu, per si sabia on era el seu fill. Ell els va dir que no però que segurament estaria a un poble prop del mar ja que no l’havia vist mai i li feia il·lusió.

2. Valoració Personal:

Aquest llibre m’ha agradat perquè l’espai on transcorre la història és meitat real, els Pirineus, i meitat fictici, Dòsia . També m’agrada la història d’amor entre el Raimon i la Miquèla, tot i que al final aquesta torni a Carcassona, a casa seva. I, finalment, crec que també val la pena llegir aquesta novel·la perquè t’adones que no totes les companyies són bones, sinó que n’hi ha de dolentes que no et convenen, però tu estàs tan encegat que no ho veus, i arribes a fer coses que mai no faries, com robar.

DIANA NOLLA

Anuncis

Accions

Information

3 responses

17 12 2012
Drea

Tamara Lozano Dòsia es un poble inventat pel propi Raimon. 🙂

25 11 2012
tamara lozano

caram caram jo me llegit el llibre y aixo de dosia em va fer investigar i la veritat es que ne trobat resultat aixi que no us ilusioneu

11 03 2010
nxifra

Gemma, no he trobat cap web de l’autor. Crec que és força vell.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s




%d bloggers like this: