10 03 2010

Títol: L’últim patriarca
Autor: Najat El Hachmi
Editorial: Planeta

Resum:
L’àvia sempre havia excusat Mimoun, el seu fill, de ser com era per incidents que li havien passat quan era petit, deia que en el fons era bona persona. Ella i les tietes l’havien educat per ser un bon patriarca, però Mimoun cada vegada la feia més grossa, fins que un dia va dir que es volia casar tant si com no amb la noia més obedient del poble i així ho va fer i junts van tenir un nen i una nena. Mimoun cada vegada pegava més la seva dona i quan s’en va cansar de tot i s’en va anar a Espanya i durant molts anys es va desentendre de la família tot i que la tenia controlada. Fins que el cap de molt de temps va fer venir els fills i la dona a Catalunya. Ell feia com si no hagués passat res i continuava pegant la dona i als fills, tot i que la filla era la preferida i li va deixar passar més coses. La dona la tenia sota control. La filla a mesura que es va anar fent gran es va anar cansant d’aquell pare tant autoritari. Al final de moltes lluites es va casar, però el matrimoni no va funcionar i, finalment s’en va anar a viure sola. El pare encara la controlava però ella li va deixar les coses clares i a partir de llavorç la succeció patriarcal de la seva família es va trencar per sempre més.

Opinió personal:
M’ha agradat força ja que és una història tristament realista que en segons quins països actualment encara passa.

Recomanació:
El recomenaria a tothom que li agradés llegir perquè els lectors s’assabentin de la crua realitat d’aquestes dones que estan sotmeses a la societat masculina que les envolta.


Accions

Information

One response

24 05 2010
Alba Pairet

Títol: L’últim patriarca
Autora: Najat El Hachmi
Any d’edició: 2008
Editorial: la butxaca
Resum:
“L’últim patriarca” és la història de Mimoun Driouch, un home marroquí que emigra a Catalunya. En aquesta comunitat treballa de constructor i més tard decideix que els seus fills i la seva dona han d’anar a viure amb ell.

Valoració i recomanació:

He quedat absolutament parada. Al principi no em feia massa peça llegir aquest llibre ja que el veia molt llarg però un cop em vaig centrar i em vaig situar, vaig necessitar saber el final.

“L’Últim Patriarca”, és una història realista que a mi personalment m’ha impressionat molt. El pare és un borratxo, autoritari, maltractador, abusador…Mimoun abusa de la seva filla ja que es pot interpretar quan esmenta la manera en que li fa els petons i la marca que li deixa. També el pare maltracta a la seva dona des d’instultant-la fins a picar-la amb una cadena o amb les seves pròpies mans. A més a més, és absolutament infidel a la seva dona i no hi te gens de confiança. La dona, aguanta tots els malts i només viu per netejar la casa i per cuidar els fills. Les veïnes li comenten de denunciar el seu marit però ella està tan capficada amb la seva religió i amb els seus costums que s’hi nega. Sort de la filla que s’adona de les injustícies i decideix marxar de casa.

La narradora és la filla de Mimoun i divideix l’estructura de la novel·la en dos parts. En la primera part, parla de Mimoun, el naixement, el casament, l’emigracio…En la segona part explica des del seu naixement fins a la fi de la successió patriarcal familiar.

Tot i que hi ha coses que costen d’entendre o simplement que no ho assimiles i has de tornar-ho a llegir, recomano la novel·la a la gent que no sàpiga que és ser immigrant, ser maltractat… i a tota la gent que està disposada a passar hores llegint un llibre de tendresa i dramatisme.

Alba Pairet i Ruiz

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: