La porta oberta

16 10 2009

la porta oberta

Autor: Margaret Oliphant

Títol: La porta oberta

Editorial i any d’edició: Laertes, 1987

RESUM DE LA NOVEL·LA

En Henry, propietari d’unes terres a Escòcia, s’hi ha traslladat fa poc amb la seva família. Un temps més tard el seu fill es posa malalt. El noi explica al seu pare que hi ha alguna cosa als voltants de la casa que demana ajuda. L’home promet al seu fill que ajudarà al que hi hagi allà, ja que s’adona que el noi necessita que algú el cregui, perquè el doctor creu que s’ha tornat boig. Així doncs, en Henry decideix inspeccionar les ruïnes que hi ha a prop de casa seva, i sent els crits d’una criatura que demana a la seva mare que el deixi entrar. Llavors, decideix demanar al seu majordom, en qui confia molt, que l’acompanyi. El porta a les ruïnes, però l’home no és tant valent com en Henry, i en sentir la veu es desmaia. La nit següent en Henry decideix portar-hi el metge, i s’emporten llanternes per veure-s’hi millor. Però no hi veuen ningú, només un matoll al costat de la porta, un el veu a la dreta i l’altre a l’esquerra. L’endemà van a buscar el mossèn per tal que els doni la seva opinió, però en passar de dia per davant de les ruïnes s’adonen que no hi ha cap matoll. A la nit el mossèn els acompanya, i en sentir la veu, la reconeix i la convenç perquè vagi al cel. L’endemà els mossèn explica als dos homes que aquella veu recreava una situació del passat que ell coneixia.

 OPINIÓ PERSONAL

En aquest llibre el punt de vista és intern protagonista, i com que el pare d’entrada no creu en fantasmes ni en res per l’estil, ni s’espanta fàcilment, et creus més el que explica; és a dir, si des d’un principi ja estigués espantat, la por li hauria pogut jugar una mala passada i podria haver sentit o vist coses que no eren reals, però en un primer moment el pare creu que és algú que ha entrat a les seves terres sense permís i que està espantant el seu fill.

El llibre m’ha agradat. L’he trobat massa curt, és a dir, la història es podria haver allargat una mica més, o si més no, l’autora podria haver explicat de què coneixia el mossèn el nen que plorava. A més, l’estructura del llibre, sense capítols, el fa una mica pesat. Per tant, a més d’haver allargat una mica el relat, jo l’hauria dividit en capítols per tal de fer-lo més lleuger.

Com a nota numèrica, li poso un 6, ja que per ser una història de fantasmes trobo que no té gaire intriga, és a dir, quan havia de deixar de llegir podia parar tranquil·lament. Amb altres llibres no puc parar de llegir, ja que hi ha un seguit d’elements que et fan creure que tindrà lloc un esdeveniment important, però aquest llibre no m’ha transmès aquesta sensació.

ARIADNA DELGADO 

Advertisements

Accions

Information

5 responses

10 12 2009
Marc Riera Ventura

AUTOR: Margaret Oliphant
TÍTOL: La porta oberta
EDITORIAL: Laertes

1- Biografia de l’autor (4 línies):
Margaret Oliphant va néixer a Wallyford (Escòcia) el 4 d’abril de 1828 i va morir el 25 de juny de 1897, va ser novel•lista, contista i historiadora. Ara es recordada per les seves històries de fantasmes victorianes. Va escriure més de 120 obres, que incloïen novel•les, llibres de viatges, ressenyes, relats y crítiques literàries.

2- Resum (10 línies):
El coronel Mortimer i la seva família lloguen una casa a Brentwood, a prop d’Edimburgh. La historia transcorre en unes ruïnes properes a la casa.
En Roland, el fill del coronel, un dia tornant de l’escola sent unes veus molt llastimoses, suplicant que el deixin entrar, davant d’una entrada sense porta de les ruïnes. El nen emmalalteix i suplica al seu pare que ajudi a aquest ésser tant desgraciat. El coronel juntament amb el Doctor Simson i el capellà, el doctor Moncrieff, intenten esbrinar d’on venen aquells gemecs davant el portal buit. És el sacerdot qui reconeix aquella veu, la d’un jove esbojarrat que havia tornat a casa seva desprès de la mort de la seva mare, suplicant que el deixes entrar. El sacerdot prega a Déu que s’emporti a aquest ésser amb ell. A partir d’aquella nit no s’han tornat a sentir veus.

3- Valoració:

• Objectiva:
És una narració fantàstica. El protagonista és el mateix narrador. Tot i que és un llibre de misteri també tracta el tema de l’amistat entre el pare i el fill.
La història transcorre en unes ruïnes d’un poblet d’Escòcia, Brentwood, on unes veus misterioses fan emmalaltir el fill del protagonista, el coronel Mortimer.

Personatges:
– Roland: És un nen fràgil de cos i sensible d’esperit. Confia molt amb el seu pare.
– Coronel Mortimer: És un home nerviós i valent que s’estima molt el seu fill. No es rendeix fàcilment i res l’atura fins que descobreix el que passa.
– Capellà Moncrieff: És un home voluminós, venerable, vell, amb cabells blancs però ple de força. Molt culte, ric en experiència, entès en doctrina però molt tolerant. Un bon home.
– Doctor Simson: És un home de ciència, molt escèptic i incrèdul. Primer es burla del coronel quan li parla de fantasmes, desprès ell mateix ho viu, però tot i així pensa que hi ha d’haver una explicació lògica per tot el que ha passat.

•Subjectiva (valoració numèrica 1-10):
Jo li posaria un 7. El vocabulari és fàcil, les descripcions dels llocs, dels personatges i de tot el que passa estan molt ben fetes i fa que sentim com si ens estes passant a nosaltres en aquell mateix moment, ens enganxa a seguir llegint. M’ha costat molt entendre el que passa al final.

9 12 2009
Xavier Orri Vila

RESUM: Aquesta història succeeix a Brentwood, un poble a la vora d’Edinburgh.
Els protagonistes són els membres d’una família que marxaren de l’Índia i s’instal•laren a Brentwood, on llogaren una casa. Allí, el fill del nostre protagonista podia disposar d’una bona escolarització i retrobar més tranquil•litat.
Tot comença quan el nostre protagonista estava a Londres, quan va rebre un telegrama urgent on l’informaven que el seu fill havia caigut malalt d’una malaltia desconeguda. Així que el pare retornà immediatament. La seva dona estava molt preocupada perquè creia que en Roland estava boig; perquè els hi explicava que hi havia un fantasma que necessitava ajuda. Ningú se’l va creure excepte el seu pare i les seves germanes. El seu pare marxà a les ruïnes on s’havien sentit els gemecs i al final solucionà els problemes juntament amb un sacerdot (exorcista). El fill es recuperà però al final, sembla ser que al investigar les ruïnes, darrere una porta s’hi havia allotjat una persona, la qual podia haver estat causant de tot allò.

VALORACIÓ OBJECTIVA: Objectivament, aquest llibre té nombroses faltes ortogràfiques, però fixant-nos en el contingut, és un llibre de literatura fantàstica en el qual es desenvolupa un argument de misteri, però poc elaborat, ja que el llibre és massa curt.

VALORACIÓ SUBJECTIVA: Aquest llibre és entretingut, però l’he trobat bastant senzill, ja sigui pel seu vocabulari, o bé per la seva poca extensió, ja que aquesta impedeix que es pugui desenvolupar l’argument que, en opinió meva, és una mica pobre. Considero que és una mica infantil, però tot i així, la temàtica és interessant.

21 11 2009
Nora Solé Corcoll

AUTOR: Margaret Oliphant
TÍTOL: La porta oberta
EDITORIAL/ ANY: Laertes / 1987

1. Margaret Oliphant: (4 d’abril de 1828 – 25 de juny de 1897), va ser una novel•lista, contista i historiadora escocesa, nascuda en Wallyford, prop de Musselburgh. Avui és recordada en particular per les seves històries de fantasmes , com la novel•la La porta oberta (1882). En aquest tipus de relat, ja de cort modern, el protagonista serà directament l’espectre, les aparicions del qual no es produiran en llocs misteriosos, sinó en àmbits quotidians, sense esglais ni crits. D’aquesta autora, també és destacable el seu relat La finestra de la biblioteca (1896).

2. RESUM:

El senyor Furtius ha llogat una casa per anar-hi a viure amb la seva dona i el seu fill petit, que es posa molt malalt, quan el pare el visita el fill li explica que no està malalt que ell només està molt espantat i preocupat, li diu que a les ruïnes que hi ha al costat i sent una veu que demana ajuda, però quan comença a buscar per allà , no hi troba mai ningú i li demana que descobreixi què passa perquè s’està tornant boig. I després d’investigar sense saber com ajudar aquella veu, demana al metge de la família que l’ajudi i després al capellà del poble. Aquest aconsegueix que aquell fantasma, persona o com li vulguis dir se’n vagi per sempre més. L’endemà el capellà li explica que fa molt de temps aquelles ruïnes havien estat la casa d’un jove esbojarrat i la seva mare, la mare va morir i després del funeral el noi va tornar a casa suplicant a la mare que li obrís la porta. Així el noi es va consumir, però finalment ahir el capellà va poder fer-lo descansar en pau.

3. VALORACIÓ:

M’ha agradat força ja que hi ha moments que et fa posar la pell de gallina, però també crec que com que és una història molt curta hi passen poques coses i sempre del mateix tema.

NOTA: 7

Nora Solé Corcoll
4 ESO D

30 10 2009
Laura Timonet

Autor: Bianka Minte-könig
Editorial i any d’edició: editorial cruïlla, de l’any 2003.

1– BIOGRAFIA:
Bianka Mint-König és nascuda el 28 de juliol de 1947 a Berlín. Bianka Mint-König és un professora de literatura, dels mitjans de comunicació i de la pedagogia teatral, també és escriptora alemanya, els seus llibres són per a joves, i molts d’ells tracten temes com l’amor i l’amistat, i molts dels seus llibres s’han traduït el català.

2 – RESUM DEL LLIBRE:
La Sandra és una noi de 13 anys. Ella no suporta el futbol, però canvia d’opinió quan un noi guapíssim deixa propaganda d’un equip de futbol femení que necessiten més noies. Així que decideix trocar a al seva amiga, Anne, per que l’aconselli. L’Anne per ajudar-la va a passar uns dies a casa seva, i ja de passo s’oblida d’en Jonas, que és el noi amb qui sortia. La Sandra li explica tot el que a passat, com el coneix etc. I les dos decideixen que han d’entrar a la l’equip de futbol, ja que ara a l’Anne li agrada en Max el que entrena a les principiants. I la Sandra havia d’entrar a l’equip expert per que era el que entrenava l’Stefan, el noi que li agrada. L’Albert el germà de la Sandra també te problemes amorosos amb la Carolin.
El final el tres problemes amorosos queden solucionats. L’Albert li envia una carta d’amor a la Carolin. L’Anne oblida en Jonas i surt amb en Max. I la Sandra preocupada per el que poders passar, resulta que es l’Stefan qui fa el pas, i acaben sortint junts.

3 – OPINIÓ PERSONAL:
Jo li posaria entre un 8 i un 9, però s’acostaria més el 8.
El tema principal d’aquest llibre és l’amor que tenen els adolescents, i els seus problemes sobre com expressar-ho o com fer-ho per demostrar-lo a la persona que t’agrada. En aquest llibre també i pots veure com les amigues o els amics i juguen un paper molt important ja que aconsellen el que seria millor que fes, per que el noi o noi que t’agrada s’hi fixi.
M’agrada per que es un llibre que expressa el que a molts adolescents els passa, amb el tema de l’amor i els sentiments. També es pot veure tot el que arriba a fer una noia per que el noi que li agrada es fixi amb ella. A part també es pot veure que un petit error al entendre una cora canvia el sentit i el significat del que es vol dir.

LAURA TIMONET MELCIÓ

29 10 2009
Irene van der Haar

1. BIOGRAFIA:

Margaret Oliphant va néixer l’abril de 1828 a East Lothian, i va morir a Londres el juny de 1897. Fou una novel•lista i historiadora escocesa. Avui és recordada en particular per les seves històries de fantasmes com en La porta oberta, la qual no succeeix en llocs misteriosos, sinó que en àmbits quotidians. De petita va ser molt aficionada a tot tipus de jocs literaris. A més, va escriure en la revista de Blackwood’s Magazine. Amb el temps, va aconseguir ser una escriptora molt popular tot i tenir una vida familiar desafortunada, a causa de la mort del seu marit i dels seus fills. Finalment, va perdre l’interès en la vida i la seva salut es declinà ràpidament.

2. RESUM DEL LLIBRE:

El Coronel Mortimer està preocupat perquè el seu fill està malalt. Després de traslladar-se a Brentwood, Roland -el fill- comença a dir que a la nit sent algú molt desesperat que crida: “Oh, mare, deixa’m entrar!
El pare, sense saber què pensar, decideix esbrinar què és el que realment passa.
Tanmateix, tot sembla ser un fantasma desesperat que crida davant d’una porta enrunada. Aleshores, després de que el coronel es passi tres nits acompanyat de persones diferents, el pare li explica a Roland que era una pobra ànima que ara ja ha trobat el seu camí. Per tant, el nen no estava malalt com afirmava el metge, sinó que tenia por.

3. VALORACIÓ I OPINIÓ PERSONAL:

És una novel•la molt curta i de poc convenciment, almenys per part meva. No m’ha agradat gens, l’he trobat avorrida i que no feia por. A més, és com si gairebé no tingués argument, perquè no passa res d’interessant. Sincerament, crec que és més un conte per nens petits que no pas per a joves. Tanmateix, és una novel•la ben escrita i que podria ser divertida per a altres persones.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: