Ferran Torrent

2 02 2009

Societat limitada: la Vida privada de València al segle XXI, la novel·la realista dels nostres temps amb la fina ironia del sempre resolutiu Ferran Torrent. Espècies protegides: embolica que fa fort, la fauna autòctona, i no tan autòctona, represa amb una acidesa que l’acosta a l’absurd; el més terrible és que és una aproximació a l’absurd quotidià. Judici final: la xarxa dels clubs de futbol, la política, i la més pura corrupció nodrida del poder, l’ambició i de la manca de qualsevol tipus d’escrúpol ara atrapa la criminalitat bastida de l’evolució del terrorisme cap a agències de mercenaris. L’odi i la rancúnia fan que el mestre del gènere policíac de la nostrada literatura elabori un producte explosiu. No cal que els llegiu tots. A mi el gènere policíac no m’entusiasma i Judici final me l’he polit en menys d’un mes. A més sempre està bé incorporar una altra llengua al currículum, perquè estan escrites en valencià, no?…

Advertisements

Accions

Information

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: