Zones interiors

19 01 2009

Jordi Sierra i Fabra, 2004

Resum:

L’Alicia, la Irene, la Regina, la Sagrari i l’Alexandra són cinc amigues que decideixen anar un cap de setmana a la casa de la muntanya de l’Alexandra, amb en Miquel, que la Irene vol enrotllar-se amb ell a pesar que té xicot, en Jordi, que està penjat per la Regina, en Damià, el xicot de l’Alexandra, en Pau, el de la Sagragi i en Borja, que l’Alicia n’està enamorada. Primer de tot arriba la Regina amb en Frederic, un home casat i amb qui hi te relacions, ella no en vol dir res a ningú perquè està molt avergonyida de tenir aquesta aventura. Al cap d’unes hores arriben la Irene i l’Alicia i els i diuen que hi ha una tempesta i que de poc no poden arribar, l’Alexandra decideix trucar als altres per avisar-los però no aconsegueix localitzar-los. Al final els altres no vénen i elles es passen tota la nit parlant de les seves coses. Al matí la tia de l’Alexandra les truca i els diu que els altres han tingut un accident. Tots estan ferits però no greus i aconsegueixen recuperar-se.

L’últim capítol explica el que ha passat després de 10 anys, com han canviat les coses i com es van recuperar desprès de l’accident.

Valoració:

Aquests llibre l’he trobat molt interessant, ja que explica el que viuen cinc noies en la seva adolescència; els seus conflictes entre elles, els seus problemes, els nois de cada una, com es senten, els seus secrets…

M’ha agradat molt per què cada noia explicava el problema que tenia i jo pensava que en el cas que fos la meva amiga, com l’hagués ajudat  en aquell moment.

També m’ha fet reflexionar molt sobre què afortunada que soc, i que haig de viure cada moment molt intensament perquè pot ser que per un accident quotidià  em passi alguna cosa greu a mi a algú proper a mi.

Crec que valorant el llibre de l’u al deu li posaria un vuit perquè m’ha agradat molt però penso que hauria d’haver estat una mica més intrigant, ja que et diu que no saben a on són els seus amics, però ho comenten al principi i fins al final, que diuen el que els hi ha passat, no tornen a treure al tema. M’hagués agradat que hi hagués agut més emocions al mig de la lectura. Com per exemple que haguessin trobat el cotxe i a ells no, o alguna cosa així.

Recomanació:

Jo penso que aquest llibre l’haurien de llegir els adolescents, ja que es poden veure reflectits en els personatges i veure, d’alguna manera, els problemes que tenen els personatges del llibre i com els superen. I també el recomano a la gent més gran per què llegint-lo és una forma de saber com és senten els joves en aquests temps.

Jo el recomano sobretot a la gent que està confusa, que no se sent bé amb ella mateixa,  que no es troba bé amb la seva família… Perquè pot ser que aquest llibre encara que sigui senzill i és fàcil d’entendre,  els pot ajudar.

Judit Sala Vilaseca

RESUM

 

 

Es presenta un cap de setmana fabulós, inolvidable i ple d’emocions.

La colla d’amics de l’Alexandra està nerviosa i alhora impacient, ja que el fet de passar dos dies en un poble envoltat de muntanyes i lluny de la ciutat, en una casa genial i d’allò més acollidora, és una experiència única.

Malauradament, les coses no surten com tenien previst, i a causa d’una nevada molt forta i intensa, només aconsegueixen arribar a la casa quatre noies; l’Alexandra (que n’és la mestressa), la Irene, la Regina i l’Alícia.

Furioses i enrabiades pel canvi de plans, les quatre noies es resignen a la seva estada al petit refugi sense cap membre del sexe oposat, cosa que els costa d’acceptar, ja que cada una tenia els seus petits objectius, no fàcils d’aconseguir, però si realitzables aquella nit.

A poc a poc, les quatre noies començen a compartir els seus sentiments, les seves sensacions i els seus pensaments amb les altres, i quasi sense adonar-se’n, la nit va transcorreguent mentre elles  posen les seves idees en ordre i van reflexionant sobre les seves vides i el seu futur.

VALORACIÓ

 

 

 

Primer de tot, dir que aquest llibre està molt ben escrit, tot i que utilitza un llenguatge força elevat. Llegint-lo he après moltes paraules, sinònimes de les que estem acostumats a fer servir normalment quan parlem, i crec que això és un avantatge per al nostre vocabulari.

M’ha agradat molt aquest llibre, ja que narra la vida de quatre adolescents completament diferents i amb una manera oposada de veure les coses, a causa de les experiències personals de cada una.

Això provoca que en determinats punts del llibre, hi hagi uns diàlegs molt interessants entre elles, que et fan reflexionar.

Si  hagués de puntuar aquesta novel·la amb una nota de l’1 al 10, li posaria un 8.5.

RECOMANACIÓ

 

 

 

Una novel·la com aquesta, la pot llegir qualsevol persona a qui li agradi la lectura i no s’atabali veient que té 280 pàgines per endavant, però la recomano especialment a les noies, perquè potser entendran millor el contingut del llibre i a què es refereixen exactament les protagonistes quan expliquen les seves vivències, sensacions, confessions…

Tampoc estaria malament que els nois es llegíssin el llibre, ja que coneixeríen millor els problemes que hem d’afrontar diariament les adolescents; la nostra imatge (ho considero un problema perquè per segons qui ho pot arribar a ser, i això ho sap molt bé una de les protagonistes del llibre), la família i l’ambient que hi ha a casa (dues noies de la novel·la no suporten els seus familiars), el sobrenom que els hi posen a algunes pel fet d’anar amb molts nois, per exemple (cosa que és totalment injusta, ja que si és a l’inrevés es considera una victòria)…

En definitiva, crec que us ho passareu molt bé llegint-lo!!

 

Cristina Pavicevic

 

Anuncis

Accions

Information

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: