No emprenyeu el comissari!

11 01 2009

FERRAN TORRENT, 2002

1.RESUM :

Aquest llibre tracta  d’un cambrer que es diu Fede i del seu germà Nis que es esquizofrènic.

Un dia d’estiu el Nis va tenir un atac i li va dir el seu germà  en to amenaçador que li comprès una televisió que mostrés les imatges en colors , ja que la que tenien era en blanc i negre.

En Fede en aquells moments no li podia comprar i se li va passa pel cap que a altes hores de la nit aniria a robar a la primera casa que veies  amb grans valors . Dit i fet, però va tenir la mala sort d’anar a robar a la casa del Comissari Garcia .

El Comissari Garcia en veure que li havien robat , va començar  a investigar tot sol .Fins que un dia va veure que ell sol no se’n sortia i va demanar ajuda a l’exdetectiu Toni Butxana. Finalment Butxana va descobrir el delinqüent ,es a dir en Fede , i van quedar un dia  i li va donar tot allò que havia robat en Butxana que després  li va donar en el Comissari Garcia. El Nis va tenir la televisió .

2.RECOMANACIÓ :

Aquest llibre el recomano aquelles persones que els agradi molt llegir històries de policies i de fets reals que estan entrellaçades i totes condueixen pel mateix camí i finalment es troba la solució; també el recomano aquella gent que entengui una mica el mallorquí i el valencià ja que crec que aquest llibre està escrit en una d’aquestes dues variants, és una mica difícil d’entendre en tots els sentits , perquè primer parla del protagonista i del seu germà i del robatori, després la vida del  Comissari Garcia i tot seguit la  d’en Toni Butxana i després se’n va del tema i després i torna .

3.VALORACIÓ :

Aquest llibre d’en Ferran Torrent no m’ha acabat d’agradar per l’estructura que té a l’hora d’explicar-se. Crec que no feia falta posa tots els detalls de cadascun dels personatges sinó que em pocs detalls i més ben explicat ja n’hi hagués fet més que suficient.

Trobo que és un llibre que es per aquelles persones que els agrada llegir , perquè sinó trobo que pot ser un llibre molt passat i molt llarg i sembla un no acaba i  després es quan veus que no t’agrada i que no t’entusiasma . En aquest llibre li has de posar moltes ganes alhora de llegir encara que no t’agradi i t’has de posa a la pell del personatge així d’una manera o altra experimentes una mica les sensacions que té en Fede i els altres .

Una de les altres opinions que he tingut sobre aquest llibre mentre  me’l llegia és que crec que és un llibre ni de difícil comprensió, ni de fàcil comprensió, però qui se’l llegeixi que vagi una mica a poc a poc perquè hi ha moltes paraules que costen d’entendre perquè no sabia el significat i són un bon grapat i ara  estic contenta de saber-les perquè les podré fer servi i explicar-li a qui no les sàpiga.

Aquest llibre m’ha ensenyat      que si no tens diners no robis , perquè et sentiràs molt malament cada vegada que vegis la víctima i  que si no arribes el preu d’allò que et vols comprar t’hauràs d’esperar fins que hagis aconseguit tots i cadascun dels diners i per aconseguir-los hauràs de treballa fort i de valent i si fa falta fer hores extres doncs fes-les sempre hi quan sàpigues fer servir els diners , perquè si no els saps fer servir hauràs de demanar el doble d’ajuda de la que ja has demanat. També m’ha ensenyat a saber que si necessites qualsevulla cosa que demanis ajuda ja sigui per diners o no , perquè sempre va bé tenir alguna persona que ens doni un cop de mà , ara després li hauries de tornar el favor per tal de que  no hi hagi gelosia ni hi hagi malentesos.

Però malgrat tot sempre hi ha d’haver alguna cosa d’alguna part del llibre que t’agrada  doncs a mi resulta que aquest llibre bàsicament no hi hagut quais res que m’agradés , podria dir que el que m’agrada’t més d’aquest llibre és el volum de vocabulari nou que he après que espero que més endavant o fins i tot ara em pugui servi per alguna cosa .

El resum del llibre que hi ha a la contra portada trobo que esta molt esquematitzat ja que ens situa a l’època en que van passa aquests fets que són reals i ens explica molt ,molt curt tot el llibre.

També en el llibre hi relacionen el segrest del president de COFINSA d’aquella època mobilitzat pels militant d’ETA i de TERRA LLIURE i el relacionen amb l’exdetectiu Toni Butxana  precisament trobo que aquesta part del llibre sobra ja que jo no acabo de relaciona aquest cas amb el del robatori del comissari Garcia. Que finalment en Toni Butxana és qui troba el delinqüent .

Alba Puig Boada

                                                                   4rt  ESO  a

Anuncis

Accions

Information

One response

8 02 2010
Marc Riera Ventura 4rt-A

RESUM:

Fede, un cambrer, ha de cuidar del seu germà Nis, que sofreix esquizofrènia. Un dia quan Nis va tenir un atac, va demanar una televisió de color, Fede encara no s’havia recuperat d’aquella despesa quant el seu germà li va demanar un vídeo. Com a única sol•lució per recuperar els diners comet un robatori en un xalet, per mala sort va anar a robar al xalet del comissari Cap García de criminalitat.
García aconsellat pel sotscomissari Tordera encarrega al detectiu Butxana la recuperació del secreter i l’Omega robat. Aquest detectiu tenia una particular forma d’actuar: recuperava els objectes robats però mai no delatava el delinqüent.
Al mateix temps Enric Calabuig planeja obtenir diners del seu pare, Daniel Calabuig, i encarrega al seu soci Branon el segrest del seu pare president del Consell d’Administració de COFINSA. Quan formaven la banda per a portar-lo a cap, contacten amb Fede pensant que es tractava d’un delinqüent habitual. Al mateix temps l’organització Terra Lliure, planeja el segrest de l’Enginyer responsable de la central nuclear de Cofrents, que marxa de casa frustrat per un accident que sofreix el seu fill.
Butxana ajudat pels seus amics el Penjoll i la Colometa, frustra els plans d’Enric Calabuig i salva a Fede de caure en el món de la delinqüència, tornant el que havia robat, i cobra una recompensa per salvar Daniel Calabuig. Finalment el detectiu lliura a Garcia els objectes robats. Amb els diners obtinguts pel treball podria viure tranquil•lament durant uns mesos.

RECOMANACIÓ:

Recomano aquest llibre a tothom a qui li agradin les novel•les policíaques. Aquesta novel•la és fàcil i ràpida de llegir, tot i que té algunes paraules difícils d’entendre, ja que està escrita en valencià. En alguns moments es fa una mica difícil d’entendre perquè pot estar parlant d’en Fede i del seu germà, i de cop i volta parla del detectiu Butxana.

VALORACIÓ PERSONAL:

El narrador de la novel•la és un narrador omniscient, està narrada en tercera persona i sap el que pensen els personatges
Ferran Torrent ha escrit una novel•la molt distreta i divertida gràcies a les expressions que utilitza, i amb personatges bastant còmics.
És molt entretinguda de llegir i, tot i que et pots imaginar el final, no perd mai la gràcia. També m’ha agradat perquè descriu algunes escenes quotidianes d’una manera molt detallada, realista i còmica alhora.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: