EL TREN DE LES 4.50

11 01 2009

Agatha Christie, 1998

RESUM

 

Un dia proper a les festes de Nadal, Mrs.McGillicuddy, agafa un tren per anar a veure a la seva amiga Miss. Marple, que viu a  Milchester , una població propera a Londres.

Mentre descansa en el compartiment del seu vagó, després d’una esgotadora tarda de compres a la ciutat, presència en un tren paral·lel al seu, com un home d’esquena a ella, escanya fins a matar una dona.

El primer que fa és explicar-ho al revisor, amb tot detall i nerviosament, però l’home no queda massa convençut del relat. Qui se la creu, és la seva amiga Jane Marple, i juntes decidiexen explicar-ho tot a la policia, qui investiga, sense trobar cap pista, ni el cadàver de la dona morta, i donen el cas per tancat.

Però Miss Marple es queda intranquil·la i decideix investigar el cas pel seu compte, arribant a la suposició que el cos, va ser llançat des del tren als afores de la població de Brackhampton, aprofitant la disminució de velocitat, al arribar a un revolt, de terreny pronunciat.

La senyoreta Marple, decideix comptar amb la col·laboració d’una altra persona, perquè investigui sobre el terreny, ja que la seva edat no li permet fer-ho tota sola: la Lucy Eyelesbarrow.

La Lucy és una noia jove, treballadora, molt intel·ligent i amb molt bones referències i reputació, que es dedica a fer d’ assistenta en algunes cases, per un temps curt.

Per això no li costa gens, entrar a treballar a casa de la família Crackenthorpe, a la propietat dels quals Mis Marple sospita que va ser llençat el cadàver.

Dia rere dia i en el seu temps lliure, la Lucy es dedica a inspeccionar el terreny de la gran finca de Rutherford Hall, per trobar alguna pista, al mateix temps que va coneixent tots els membres de la gran família que es troben reunits a la casa, en motiu de les festes de Nadal.

Un dia descobreix en un graner abandonat propietat de la família i annex a la casa, un sarcòfag antic, i dins, el cos d’una dona morta que coincideix amb la descripció de Mrs.McGillicuddy.

Aparentment, la família desconeix la presència de la dona morta i la seva identitat, i els sorprèn , encara que se sospita que podria ser la Martine, una noia francesa que havia de casar-se amb el germà gran de la família, el qual va morir a la Segona Guerra Mundial.

Amb aquesta circumstància, tot apunta a que l’assassí és un membre de la família, que podria tenir com a mòbil del crim l’ interès econòmic , ja que l’ existència de la Martine i un suposat fill, podria alterar les herències, reduint-les.

La família consta del vell Crackenthorpe i els seus fills: l’Emma, soltera, que viu permanentment amb el seu pare, i que té com a home de confiança el doctor Quimper qui visita sovint el vell.

En Cedric, un pintor bohemi que viu a Eivissa, i que no té gaire patrimoni.

En Harold que sembla un ric home de negocis, però que en veritat està passant un mal moment.

L’ Alfred, sempre ficat en negocis negres, dels que no treu cap benefici.

Per la casa també  hi ronden el fill de l’Edith, una germana morta, i el que va ser el seu marit.

Miss Marple i Lucy ho tenen difícil, ja que tots els membres de la família tenen algun motiu per cometre el crim, i una bona coartada.

Una nit, després del exquisit sopar que havia preparat la Lucy, tots els familiars, es van trobar malament, i va acudir el doctor Quimper, qui va determinar, que hi havia dosis  d’arsènic en el menjar.

L’ Alfred va morir i al cap de dos dies també en Harold, quan ja tenia l’ alta mèdica.

Un matí va presentar-se sobtadament a Rutherford Hall, una dona molt elegant i ben vestida, que afirmava ser la Martine Dubois, la dona amb qui s’ havia de casar el germà gran, i que era la mare de l’ amic íntim del nét del vell Crakenthorpe.

Per tant s’ havia de saber qui era la vertadera víctima, encara que la senyoreta Marple creia que el responsable era algú relacionat amb Rutherford Hall.

Miss Marple, tenint un pla, decideix presentar-se a la casa, per prendre el te i menjar els entrepans preparats per la Lucy, amb Mrs.McGillicuddy .

A mig berenar, Miss Marple fingeix ennuegar-se, i el doctor Quimper acudeix a ajudar-la, de manera que la seva amiga al entrar a la sala, veu que l’esquena del doctor, és idèntica  a la de l’assassí del tren, i el descobreixen.

Sorprenentment, el que va motivar al doctor a cometre el crim, va ser el seu interès per casar-se amb l’ Emma Crackenthorpe, pensant que així es beneficiaria dels seus diners. Però no podia casar-se amb ella perquè encara tenia dona, i aquesta no li volia donar el divorci, encara que vivien separats des de feia molt temps, pel que la va fer desaparèixer.

Miss Marple, satisfeta d’ haver resolt un cas més, torna a la seva tranquil·la casa de Milchester.

 

VALORACIÓ

 

 

He disfrutat moltíssim de la lectura d aquest llibre.

Havia sentit a parlar molt d’ aquesta autora, i sabia que l’han anomenat reina del misteri, i penso que no serà l’últim llibre d’ella que llegeixi.

Quan vaig començar a llegir aquesta novel·la, no m’imaginava que entraria tant en el món creat per l’autora, fins al punt de sentir-me com un personatge més en la història.

M’ ha cridat molt l’atenció, com una velleta tant tranquil·la com Miss Marple, que viu apartada del món, en un poble on mai passa res, dedicada només a pendre el té, cuidar el seu jardinet i visitar les seves amistats, pot tenir una ment tant inquieta i desperta.

Això es deu a que és una persona molt observadora, que al llarg del temps ha conegut a molta gent amb comportaments molts diferents davant una mateixa situació.

Per tant, ha anat recollint experiències de vides de persones, i això li ha donat una gran saviesa sobre el comportament humà.

També m’ha sorprès molt la capacitat de l’autora per crear diferents sospitosos, tots amb un motiu, una coartada, i un aparent pla.

Quan et penses que ja saps qui és el culpable, saps les seves raons per cometre el crim, i totes les peces encaixen, alguna visita inesperada o alguna informació nova, fan que hagis de pensar-t’ho una altra vegada.

Tot i que l’acció transcorre al mitjans del segle XX, la trama és molt actual, ja que dels temes que tracta (passions, herències, assassinats…) se’n continua parlant i escrivint actualment.

Crec que llegir les novel·les intrigants d’aquesta autora és millor que fer jeroglífics o mots encreuats, ja que s’amplia vocabulari, coneixes un altre món, i es manté la ment inquieta i desperta.

 

RECOMANACIÓ

  

Crec que aquest llibre va dirigit a tota mena de públic. Tant aquells que els agradin

les aventures, com el misteri o la intriga.

No és una novel·la difícil d’entendre, però hi ha molts embolics familiars i molts personatges, cadascú amb una manera de ser diferent..

L’autora també escriu molta informació addicional, amb la intenció que el pensament del lector faci les seves suposicions, que després ben segur que no tindran res a veure amb el desenllaç que l’escriptora ha preparat.

Per tant, no el recomano a aquells que els agradin el llibres senzills, clars i directes.

No és difícil de creure que els seus relats hagin estat traduïts a tantes llengües, i que fins i tot alguns hagin arribat al cinema o a la televisió, ja que Agatha Christie és la reina de les novel·les de suspens.

CRISTINA PAVICEVIC

4t. d’ESO B

Anuncis

Accions

Information

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: