Els Miserables.

2 12 2012

Títol: Els Miserables

Autor: Víctor Hugo.

Dades de l’autor:

Va néixer a Besançon el 26 de febrer de 1802 i va morir a París el 22 de maig de 1885. Va ser un dels més importants escriptors del romanticisme en francès i com un dels millors poetes francesos.

Moviment literari al qual pertany:

El llibre de “Els Miserables” va ser escrit a finals del s. XVIII, i pertany al moviment literari del romanticisme.

Resum del llibre:

Tot comença quant Joan Valjea el posen a la pressò injustament, per haver robat un tros de pa per els seus nebots. El cap d’un temps, concretament 20 anys aconsegueix escapar de la pressò. El fet d’haver anat a la pressò l’havia convertit en un marginat social que ningú volia saber res d’ell. Però finalment com no tenia on anar el MonsenyorCharles Bienvenu Myriel li ofereix quedar-se a casa seva, el qual ell ho accepta. Però tot i així Joan li roba uns cobert de plata i S’envà de la casa de el Monsenyot Charles Bienvenu Myriel. El cap d’uns dies la policia el troba i el porten davant de el Monsenyor que tot i això ell va dir que els i havia regalat, però li fa fer una promesa, que era convertir-se a un bon home.

Valoració del llibre:

Aquest llibre no m’ha agradat gaire, ja que le trobat molt avorrit i per aquest fet e trigat molt a llegir-lo, ja que no em venien ganes de llegir-lo i quan mi ficava acabava llegint poc rato.

Recomanacions:

Recomano aquest llibre a persones de la meva edat que els i agradi els llibres de que parlen de com canvia una persona, els canvis que et pot fer el fet d’estar a la pressò quant surt.





L’illa del tresor

2 12 2012

Títol:  L’illa del tresor

Autor: Robert Louis Stevenson

Editorial: Hermes

Moviment literari al qual pertany:

-  Hi ha narracions extenses.

- Aparicions de personatges principals amb secundaris.

- La historia passa amb llocs diferents, no sempre en un lloc concret.

Resum:

En Jim, un jove que treballa a la taverna dels seus pares, un dia s’allotja un vell mariner, Billy Bones, al cap d’uns mesos és mort, i Jim descobreix la existència d’un tresor en una illa. Jim decideix anar a buscar-lo acompanyat del doctor Liversey i el senyor Trelawney. Preparant una expedició per anar-lo a busca però els falten tripulants undia es troben a Silver un vell mariner amb ganes de tornar a navegar, ell el van fer posar a la cuina i va busca altres tripulants que per ell són els millors. Un dia en Jim cau en un barril de pomes hi escolta com Silver parla amb altres tripulants sobre que volen tenir el poder del vaixell. A partir d’això Jim ho explica, i els tripulants es divideixen en dos grups. El primer grup arriba a l’illa i es refugien en una cabanya. Jim troba a Ben Gunn un pirata que el van abandonar. Un dia Jim decideix anar a buscar el vaixell, per apoderar-se’n  i el porta en un altre lloc, perquè els altres pirates no el poguessin trobar. Silver el van fer presoner i van anar a busca al tresor, però no hi era els amics de Jim el van salvar i desprès van fer presoner a Silver. Desprès van a la cova de Ben Gunn, que es on havia portat el tresor i el porten al vaixell. Jim s’adona que falta una altre part del tresor, però no l’anirà a buscar.

 

Valoració:

Aquest llibre per una part m’agrada perquè te intriga aventura i no saps que passarà i t’enganxa, però al tema dels pirates no m’agrada gaire. He trobat que es una història que esta força bé.

Recomanació:

Jo recomano aquest llibre per gent jova que els hi agradin les aventures de intriga, i sobretot de pirates.

 





Orgull i prejudici

2 12 2012
Títol: Orgull i prejudici
Autor: Jane Austen
Moviment literari al que pertany: L’obra oficialment pertany al romanticisme pero te algunes caracteristiques del neoclassicisme.
Resum:
La novel·la està situada a la Anglaterra del segle XIX. On hi viu la família Bennet, família amb pocs diners que està formada per el senyor i la senyora Bennet i les seves cinc filles: Jane, Elizabeth, Mary, Lydia, Kitty. La obsesió de la senyora Bennet és que totes les seves filles es casin amb homes de molts diners. Un dia arriba el senyor Bingley a la ciutat i lloga la casa veïna dels Bennet. La senyora Bennet li presenta immediatament a les seves cinc filles per tal de que s’enamori d’una d’elles. Fan un ball i el senyor Bingley es fa amic de seguida de tot el poble especialment de la Jane. El millor amic de Bingley es diu Darcy, que és quasibé igual quel seu amic tret de una diferencia, és molt orgullós i estirat, el contrari que Bingley. O és la impressió que vol donar. Elizabeth es sent ofesa per uns comentaris que sent. D’on prové el titol de la novel·la (Orgull i  Prejudici). Jane i Bingley s’enamoren l’un de l’altre, mentre que la seva germana Elizabeth cada vegada odia mes al senyor Darcy. Al poc temps coneix al oficial Whickham i li agrada més. S’enfada amb Wickham i tenen embolics amb les altres germanes i les seves parelles, finalment Darcy s’adona que l’actitud de Elizabeth a canviat i que te possibilitats, li torna a preguntar i ella respon que si. La novel·la acaba amb 3 filles casades.
Valoració: El principi sembla aborrit peró
Recomanació: Li recomano a la gent que li agraden els classics.




Persuasió

2 12 2012

Títol: Persuasió

Autora: Jane Austen

Resum del llibre:

L’Anne, filla del senyor Walter Elliot, s’enamora del Capità Wenworth, un oficial de la marina. En Wenworth és un home pobre i no el suficientment bo per la família de l’Anne. La senyora Lady Russell, una amiga de la mare de l’Anne, l’ha cuidat des de petita, ja que la seva mare va morir. L’Anne moguda per la pressió de Lady Russell i de la seva família, es veu obligada a negar-li l’amor al Capità Wenworth. L’Anne passa els anys sola, això fa que la seva bellesa disminueixi però també fa que la seva intel·ligència i el seu gran cor perdurin.

Fins que un dia es retroba amb el Capita Wenworth, que l’han ascendit i s’ha enriquit amb la guerra. Encara que al principi el Capità la rebutja, l’Anne que té un caràcter molt dolç i bo, aconsegueix tornar-lo a conquistar i així poder ser feliços.

Valoració: A mi personalment aquest llibre m’ha agradat però m’ha costat una mica d’entendre a vegades. Però en general m’ha agradat i m’ha entretingut.

Recomanació: Li recomano a la gent que li agradin les històries de l’època antiga i d’amor.





Seny i Sentiment

2 12 2012

Títol: Seny i Sentimenhttp

Autora: Jane Austen

Moviment literari al qual pertany: 

Aquest llibre està ambientat a finals del segle XVIII, pertany al moviment literari del romanticisme, que va ser un moviment cultural. A Europa va aparèixer a principis del S.XIX. Les característiques més importants del romanticisme van ser: la defensa, el predomini de la imaginació, els sentiments sobre la raó, la expressió dels sentiments més purs i apassionats, que són l’amor i la tristesa

Resum del llibre:

Les protagonistes d’aquest llibre són dues germanes, la  Elinor, i la Marianne de caràcters totalment diferents.

La Elinor, és tranquil·la i prudent, en canvi la seva germana té un caràcter imprudent i molt sensible. La família està formada per dos germans més, la Margarette i el nen en John només de part del seu pare. La família es van mudar a un altre poble i les dues  van conèixer a diferents homes.

La Elinor, va començar a sentir coses per l’Edward, però al pas del temps es veia com la Elinor no tenia cap mena de sentiment per allunyar-se de l’Edward  i la Marianne es va enamorar d’en Willoughby, al qual va ser el que la va portar fins a casa quan va caure al bosc. Les dues germanes van patir per amor, i va ser aquí quan es va veure que les dos tenien un caràcter totalment diferent això va implicar que es fessin més i s’ajudessin una a l’altre. La Elinor es va casar amb l’Edward i la Marianne amb el Coronel Brandom. Que van viure a prop de l’altre parella per així poder visitar-se freqüentment.

Valoració del llibre:

És un llibre que no m’ha agradat gaire, ja que m’agraden els llibres curts i que sigui fàcils d’entendre.

Recomanacions:

Recomano aquet llibre a totes les persones que els i agradi el tema amorós i apassionat, i el patiment per l’amor envers dos caràcters totalment diferents

 





Els germans Karamazov

2 12 2012

  Títol: Els germans Karamazov

 

  Autor: Fiodor Dostoievsky

 

  Moviment literari al qual pertany: característiques principals

 

Els germans Karamazov, i en general les novel·les de Dostoievsky, pertany al moviment de l’existencialisme. En realitat l’existencialisme és un corrent filosòfic liderat pel danès Kierkegaard, que es trasllada a la literatura a través d’autors com Kafka, Camus o Karamazov, que posiciona l’existència humana en el centre de la reflexió filosòfica. No l’existència entesa en el sentit abstracte de la paraula, ni l’existència en general, sinó concretament l’existència humana. Per tant, les tesis fonamentals d’aquest corrent literari estaran centrades en aquesta idea, i seran tals com la supremacia de l’existència sobre l’essència de l’home (sense existència no hi ha home) o la consideració de l’home com a responsable de la seva existència (sense home no hi ha existència), dos axiomes que ens descriuen la tesi existencialista i totes les seves variants; el plantejament, per exemple, del sentit d’aquesta existència, i per tant del sentit de la vida, atenent sobretot a la finitud del món humà: la mort, la llibertat, la fragilitat, la culpa… Tots aquests valors i aquestes qüestions les trobem reflectides, estudiades i debatudes a l’última novel·la de Fiodor Dostoievsky, Els germans Karamazov.

 

  Resum del llibre

 

Els germans Karamazov narra la història d’un parricidi. Un parricidi ben particular, però.

 

Fiodor Pàvlovitx és un hisendat amb sort i amb calés establert en una ciutat russa mitjana. Ha tingut tres fills, de gran a petit, Dmitri, Ivan i Alioixa, amb dues dones diferents, que ha deixat sense escrúpols a l’estacada dues vegades. Fiodor no vol saber res dels seus dos primers fills, que creixen a les mans d’una dida allunyats d’ell. Del tercer tampoc se’n fa gaire càrrec, però viurà amb ell durant la infància. Els tres fills creixeran allunyats i separats i seguiran camins diferents, però el destí els conduirà a tots tres, per tres motius diferents, a la seva ciutat natal.

 

Allà, Dmitri, Ivan i Alioixa, l’un militar escurat que arriba per demanar diners al seu pare, l’altre periodista erudit vingut directament de Petersburg, i el tercer un asceta convençut que ha ingressat al monestir de la zona, faran coneixença de la societat que habita a la petita ciutat russa, la seva població. Dostoievsky ens descriu les relacions entre els tres germans, entre els tres germans i el pare i entre tots aquests i els altres nobles –i no tant nobles de la ciutat –durant un gruix de sis-centes pàgines, o potser més, d’una manera fantàstica, i així anem coneixent la reputació dels Karamazov i les seves estrafolàries relacions amoroses en una societat corrompuda i on els interessos passen per sobre de tot. Fins que Fiodor Pàvlovitx Karamazov, el pare, mor assassinat, no se sap per qui, no se sap per què. Tot fa pensar que ha estat el germà gran; això, però, no serà revelat aquí.

 

D’aquesta manera, Fiodor Dostoievsky ens deixa un gran treball, una descripció de la societat russa del moment i sobretot un manual del bon cristià: a través de la visió del clar protagonista de la història, el germà petit, Alioixa, l’autor ens ensenya les relacions extraordinàries entre aquest i tots els altres personatges de la història de forma que, en certa manera, veiem emmirallades les seves opinions, reflexions i conviccions a la ment de cadascun d’aquests, i una profunda moral cristiana que l’Alioixa sempre predicarà i que ens ensenyarà, entre d’altres, què és i qui té la culpa de tots els mals de la humanitat.

 

  Valoració

 

Els germans Karamazov és, sens dubte, una gran novel·la. Jo l’he trobada molt interessant perquè ens revela tota una societat, ens l’explica detall a detall. És veritat que a vegades pot ser una mica feixuc, perquè és molt llarg i ens descriu les penes i conductes de cada personatge sense deixar-se cap racó del seu pensament, però en general t’adones de que realment entres en aquell ambient i descobreixes un nou món i unes vides noves. A mi m’ha agradat sobretot per això, perquè és una escriptura molt intimista, molt detallista, i també molt reflexiva alhora.

 

  Recomanació

La veritat sigui dita, Els germans Karamazov no és un llibre per tothom ni molt menys. Es necessita haver llegit molt abans, perquè és un llibre molt llarg i que requereix molta atenció: enganxa, menys en alguns petits fragments, però és una escriptura molt feixuga, interessant, però molt densa. Per llegir una novel·la d’aquestes característiques s’hauria d’haver llegit ja un llibre de caire filosòfic, perquè a més té aquesta dificultat afegida, i és que al pertànyer a un moviment filosòfic molt determinat, Dostoievsky afegeix a les seves novel·les llarguíssimes, típiques russes, elements existencialistes que requereixen molta més atenció i que plantegen preguntes que el lector ha d’aprendre a fer-se i a respondre, per copsar el missatge real. Jo recomanaria el llibre, com sempre, a aquell que tingui ganes de llegir una bona novel·la i, sobretot, una novel·la d’allò més carregada que el podrà arribar a fer somniar.

Lluc Solés





Robinson Crusoe

2 12 2012

Titol: Robinson Crusoe

Autor: Daniel Defoe

Resum:

Robinson Crusoe desobeint els desitjos del seu pare s’embarca en un llarg viatge com a mariner a bord d’un vaixell de negocis. Durant aquest viatge una gran tempesta colpeja el vaixell , i malgrat els molts esforços per salvar el vaixell i als seus companys no aconsegueix res, excepte salvar la seva pròpia naufragant a una illa desabitada a la Costa d’Amèrica, prop de la Boca del Gran Rio de Oroonoque. Només i sense cap sortida comença a discórrer en les seves desventures i en el fet que Déu li ha assignat aquest futur com a càstig a tots els errors que ha comès.
Durant aquest transcurs de la seva vida com nàufrag s’embarca la seva imaginació en un llarg viatge: en arribar a l’illa es troba desemparat i comença per resoldre el seu ‘cau’, és a dir, un lloc on resguardar-se dels perills que li puguin aguaitar.
A poc a poc, Robinson Crusoe aconsegueix un hàbitat, té la seva pròpia llar, la seva manera per aconseguir menjar i la seva pròpia cabana on dormir i descansar.
Passen els anys, fins que arriba un bon dia en què sorprèn a la platja (prop d’on tenia la seva cabana) a una Triu de caníbals la qual amb ritus salvatges mataven a sang freda. Aconsegueix rescatar el que serà durant molt de temps servent i fidel amic seu: ‘Friday’.
Crusoe li ensenya a parlar anglès, a conrear, comportar-se de manera civilitzada, però sobretot a reconèixer Déu com el Totpoderós.
Després de diversos mesos, la tribu torna a la platja, però aquesta vegada porta com presoners a ‘gent civilitzada’ anglesa. Amb l’ajuda de Friday els aconseguirà rescatar. Tots aconsegueixen tornar al seu país natal i Crusoe acompanyat de Friday aconsegueix tornar a Anglaterra i arriba a convertir-se en un bon comerciant.

Valoració: és un molt bon llibre, molt interesant i dels que no pots parar de llegir perquè vols saber que continua passant i com se les va arreglant a l’illa.  No és un llibre massa complicat, no hi ha molt lèxic difícil, hi ha molta varietat de textos, molts descriptius.

Recomanació: el recomano per a la gent que li agradi les aventures i una mica de acció, i que li agradi llegir una mica.








Follow

Get every new post delivered to your Inbox.