BRÚIXOLES QUE BUSQUEN SOMRIURES PERDUTS

4 06 2013

RESUM DEL LLIBRE

L’Ekaitz era un home que havia patit molt durant tota la seva vida. Mica en mica van anar marxant les persones a les que més estimava en aquest món i sentia que cada cop estava més sol.

La seva infància no va ser gens agradable. El seu pare era un important director de cinema que només s’ocupava del seu treball. No treballava per viure sinó que vivia per treballar. Quan encara era un nen, la seva mare va morir d’una infermetat degenerativa de la sang. L’havia heretat de la seva mare i ara la mare l’havia deixat de herència als seus quatre fills. L’Ekaitz tenia tres germans, ell era el segon. Tenia un germà gran i dos de bessons més petits que ells. En realitat els bessons no eren bessons. Quan el primer bessó va néixer just en aquell moment, en el mateix instant va néixer un altre nen. La mare d’aquell altre nen el va abandonar. Així que la mare de l’Ekaitz el va adoptar. Des de llavors va dir que tenia bessons.

Una tarda l’Ekaitz va rebre una trucada, era la seva dona. Ella li acabava de confessar les seves últimes paraules, li va xiuxiuejar un perdó. La seva dona havia mort i amb ella havia marxat una gran part de l’Ekaitz. Ell no podia pensar una vida en la que ella no hi fos. Llavors va en recordar-se’n de les bessones, les seves dues úniques filles. La seva dona les hauria d’haver recollit de la guarderia. El primer que va fer va ser anar a l’hospital per veure si les bessones estaven allà. Hi havia la gran però la petita no hi era. Va passar hores i hores buscant-la quan va decidir d’anar al lloc on s’havia produït l’accident. Va buscar uns quants metres al voltant de la zona de l’accident, i estava allà. Boca avall, al costat d’un arbre.

Mica en mica tot va anar calmant-se quan va rebre una altra trucada. Era la infermera del seu pare, ja no podia cuidar-lo més perquè s’havia d’ocupar de la seva família. El seu pare patia càncer i Alzheimer. L’Ekaitz no havia tingut mai massa bona relació amb el seu pare, ni tan sols mai s’havien fet un petó ni cap abraçada. Però va decidir anar-lo a cuidar ja que li va prometre a la seva mare que així ho faria. És l’encàrrec que ella li va deixar abans de morir.

Aquella mateixa tarda va posar rumb cap a casa del seu pare. Durant aquell temps que hauria de cuidar del seu pare va decidir deixar a les bessones amb la seva cunyada, la dona del seu germà bessó de sang. Feia poc que aquest també havia mort. Les bessones l’adoraven i ella a les petites.

Abans de que l’Alzheimer li afectés, l’Ekaitz i el seu pare van viure moments increïbles. Van reviure tota aquella infància a la que el seu pare mai havia estat present. Així l’Ekaitz va transformar l’odi que li tenia al seu pare en amor. Poc després de tot aquest temps increïble el seu pare va marxar, aquest cop per sempre.

Va ser llavors quan l’Ekaitz va trobar a faltar moltíssim a les seves dues filles i va decidir que mai les deixaria, que sempre estaria amb elles, passés el que passés.

VALORACIÓ PERSONAL

Brúixoles que busquen somriures perduts és una novel·la que des de el primer moment que comences a llegir-la no pots parar de fer-ho. És una narració que des de el primer moment et captiva i t’emociona alhora.

Tot i que és una novel·la molt trista amb moltes tragèdies, el protagonista sap sortir en davant amb la força interna i la força que li arriba des dels pensaments més profunds de la seva dona difunta. La relació que hi ha entre ells dos és una relació que no es pot explicar amb paraules, és un amor vertader.

L’Ekaitz aconsegueix tenir un gran arxipèlag de sinceritat amb la seva dona. Ella és la única persona amb la que confia i no li amaga res, li explica tot. Per això el seu amor és únic ja que la veritat et fa feliç, la veritat mou mons.

El capítol que més m’ha agradat ha sigut el capítol tres, punys tancats plens de somriures oberts. Aquest capítol explica com la mare de l’Ekaitz aconsegueix treure-li el millor dels seus somriures. La mare li explica que en el seu puny hi ha un somriure ben gran, ben gran que quan el deixi anar ell l’haurà d’agafar. Doncs la mare el deixa anar i l’Ekaitz somriu enormement. És un truc que mai li fallava, passés el que passés amb aquell joc sempre aconseguia treure-li el millor dels seus somriures. Per això quan va morir, al cap d’uns quants anys, el seu oncle li va donar el regal que la mare li va encarregar que preparés. Era una brúixola, plena de detalls. En la part davanter a de la brúixola hi deia… SOMRIURES PERDUTS… Doncs l’Ekaitz es va adonar que aquella brúixola l’assenyalava a ell. La seva mare li havia regalat una brúixola que intentava cercar somriures perduts. Ell era el pou dels somriures perduts.

ALBERT ESPINOSA I PUIG

Albert Espinosa i Puig (Barcelona, 5 de novembre de 1974) és enginyer industrial de formació tot i que actualment treballa com a guionista de teatre, cinema i televisió i actor i director teatral de cinema català.

És autor del llibre El món groc i de la novel·la Tot el que podríem haver estat tu i jo si no fóssim tu i jo. També va escriure Si tu em dius vine ho deixo tot… però digue’m vine. Va escriure, dirigir i protagonitzar el film No em demanis que et faci un petó perquè te’l faré. També va ser el guionista d’altres pel·lícules com Planta 4a, Tu vida en 65 minutos i Va a ser que nadie es perfecto. És el guionista de la sèrie de televisió Polseres vermelles.

Va rebre el premi a actor revelació pel paper que va fer en la sèrie Abuela de verano.

El 21 de març va sortir a la venta el seu llibre anomenat Brúixoles que busquen somriures perduts.

JUDITH SANCES MILÁN

About these ads

Accions

Informació

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

%d bloggers like this: