Un Estiu Amb l’Anna

10 01 2010

TÍTOL: Un Estiu amb l’Anna

AUTOR: Núria Pradas Andreu http://www.ediciona.com/escritora_nuria_pradas_andreu-dirf-3699-c15.htm

EDITORIAL: Editorial Cruïlla

RESUM:

L’Oriol és un noi de disset anys que, desprès de no poder passar l’estiu amb les seus amics, es veu obligat a anar-se’n a Sant Pol amb la seva mare. Al principi s’avorreix una mica, però de seguida troba una colla d’amics. Ell no tarda a enamorar-se  d’una noia del grup, l’Anna, amb qui pocs dies desprès començerà a sortir i qui li ensenyerà moltes lliçons sobre la vida que ell no apreciava.  La seva relació és molt forta, passen cada tarda i no es desenganxen, però el Juliol  s’acaba. Per això, ell parla amb la seva mare i decideixen passar mig Agost a la bonica cala. L’altre meitat del mes, el noi se’l passa a uns campaments de la naturalesa. Mentre l’ Oriol es fora, l’Anna té una xerrada amb en Pep, un noi que pocs dies abans s’ havia barallat amb el seu xicot, i ell li confesa que està perdudament enamorat d’ella i que no suporta que surti amb altres nois. L’Anna li contesta que no poden estar junts, i li demana que l’acompanyi a Barcelona a buscar uns papers de l’escola, el mateix dia que l’ Oriol torna de les colònies. Així que, arriba l’últim dia de campaments i l’Oriol està anciòs per veure l’ Anna, però uns moments abans d’agafar el tren, rep una trucada: l’Anna és morta. Ha tingut un accident de moto mentre anava amb en Pep. El noi entra en una depressió i li costa molt tirar endevant, però amb l’ajuda de la gent que l’estima anirà refent la seva vida, aixó sí, sempre amb el record de l’Anna gravat al cor.

VALORACIÓ I RECOMENACIÓ

Aquest llibre m’ha agredat molt i m’ha fet pensar en l’amor. Crec que és una història interessant, ja que mitjançant l’amor, tracta temes com l’alcohol, els deficients mentals i la diferència de una família treballadora, unida i humil de una de distant i freda. Crec que és un bon llibre ja que la manera en que està escrit i de la manera com t’explica la història, fa que difícilment puguis deixar de llegir. Almenys això és el que m’ha passat a mi.

El recomano tant a nois com a noies, perquè toca diferents temes interessants per els dos gèreres, a més és la típica història juvenil, tot i que té un final tràgic.

DIANA NOLLA MALLART

4rt ESO A


Accions

Information

8 responses

5 06 2012
Andrea Morales

Ppff..! Ha sigut una passada, més que això m’ha agradat moltíssim! 🙂

23 04 2012
Madu

És el millor llibre que mai he llegit després de camps de maduixes!

28 03 2012
23 03 2011
Claudia!

Aquest llibre esta molt be!
ni k el final sigui bastan trist,,…
pero el llibre sta molt be!

25 08 2011
saraa

esta molt bé el llibre!

20 05 2010
Laura Timonet

1- Resum : L’Oriol és un noi que passa les vacances de juliol a Sant Pol amb la seva mare, ell no hi volia anar, volia anar a Lloret amb el seu amic Albert. A Sant Pol es va trobar amb un amic de d’institut que es deia Ramon, i també va fer-se amic de l’Anna un noia molt especial per ell. Uns dies més tard va vindre un amic de la seva mare que es diu Joan(els seus pares estan separats, el seu pare està a Estats Units, fent de metja. Un dia l’Anna li diu a l’Oriol per sortir junts, i li va presentar la seva família, ella té una germana que es diu Cuca, que és mongòlica i té 5 anys. M’entres l’Oriol estava el campament, un amic seu, que es diu Pep aprofita que no hi és per declarar-se a l’Anna, un dia en Pep li demana a L’Anna que l’acompanyi a buscar un papers, m’entres i anaven van tindre un accident de moto l’Anna va mori i en Pep va quedar paralític. L’Oriol va quedar molt deprimit, però el seu pare li va dir que la vida continua.
2- Opinió personal i recomanació:
Aquest llibre m’ha agradat molt ja que un cop el vaig començar no em va ser difícil acabar-lo, ja que tracte temes que els adolescents ens interessen bastant com l’alcohol i l’amor. A més és un llibre que em va emocionar bastant, ja que té un final impactant però a l’hora realista.
El llibre el recomanaria a tota aquella gent que li agradin el llibres d’amor però que no tenen el típic final feliç, i aquella gent que li agradin les histories que s’assemblin a la vira real.

6 02 2010
Ariadna Delgado

RESUM:
L’oriol té disset anys i ha de passar el mes de Juliol a Sant Pol amb la seva mare en una caseta al costat de la platja, però no li ve gens de gust. Al cap d’uns dies, una tarda, descobreix un petit bar on coneix un grup de nois de la seva edat, entre els quals hi ha l’Anna, una noia molt bonica de la qual s’enamora. Comencen a sortir, i passen molt de temps junts, però el juliol s’acaba i l’Oriol haurà de marxar als campaments. Llavors, li proposa a la seva mare de tornar a Sant Pol després dels campaments, que només duren quinze dies. Durant l’estada als campaments coneix molta gent nova, i li envia cartes a l’Anna molt sovint. Per la tornada decideixen que l’Anna anirà a l’estació a buscar-lo, ja que tornarà amb tren, però quan està a punt de marxar dels campaments el truquen i li diuen que no marxi d’allà, que el vindran a buscar. L’Anna, quan anava de camí a l’estació, havia tingut un accident i s’havia mort. L’Oriol va a l’enterrament, però després se’n torna a Barcelona, ja que no hagués pogut suportar quinze dies més a Sant Pol.

OPINIÓ PERSONAL:
Aquest llibre és molt senzill de llegir, però a la vegada fa sentir sensacions molt fortes sense dir directament el que vol expressar. Per exemple, quan li comuniquen a l’Oriol que l’Anna ha mort, ja se sap que va plorar, però simplement diu: “Del que passà després no me’n recordo. No ho he volgut recordar mai més”. És una història que es pot aplicar a la vida de qualsevol persona, el rerefons es podria resumir en una sola frase: qualsevol cosa pot acabar-se en un moment, de cop, per tant, s’ha d’aprofitar al màxim.
És un llibre molt bonic i que m’ha agradat molt.
La mort de l’Anna és molt trista, però li dóna un punt de realitat a l’historia, ja que sinó, seria massa bonic per ser veritat segons la meva opinió.
L’últim capítol és el que més m’ha agradat, em vaig emocionar molt. Tot i que és el més curt, és el que conté més emocions, l’Oriol recorda l’Anna sense dolor a la platja on havien passat aquelles estones inoblidables, i es veu molt clarament que el personatge ha fet una evolució al llarg de l’historia.
La nota numèrica que li posaria seria un 9, ja que m’ha marcat força, i m’he enriquit molt amb aquest llibre.

RECOMANACIÓ:
Recomano aquest llibre a totes aquelles persones a les quals els agradin les històries d’amor, però també a aquelles que busquin un llibre que els faci sentir emocions molt variades. També els agradarà a aquells que no volen una història perfecta, com si fos un conte da fades, sinó que siguin creïbles perquè representen la realitat.

22 01 2010
Irene van der Haar

RESUM:

L’Oriol ha de passar tot un mes amb la seva mare a Sant Pol, un poble al costat del mar amb unes vistes magnífiques. Al principi, ell creu que s’avorrirà molt, que no se li ha perdut res allà; però està ben equivocat. Un dia, descobreix el bar del poble: el Casinet. Allà es troba un company de l’institut que li presenta tota la colla. Entre ells, hi ha l’Anna. Una persona que li fa veure la vida diferent, de com són d’importants les persones que ens envolten; una persona amb un somriure dibuixat a la cara i amb aquells ulls dels quals no pots apartar la vista. L’estiu va transcorrent amb llargues passejades per la platja i grans moments entre ells dos.
Però al final de l’estiu, l’Oriol se’n va a unes estades durant les dos primeres setmanes d’agost. Aleshores, ell li promet escriure cartes i ella també. Fins que, el dia en què s’han de tornar a veure, l’Anna té un accident de moto, en el qual perd la vida. Aleshores, l’Oriol s’ho passa molt malament fins que decideix passar pàgina tot i que no oblidarà mai aquell estiu.

VALORACIÓ I RECOMANACIÓ:

Aquest llibre m’ha agradat molt perquè les paraules i la manera com l’autora explica la història, fa que sigui com si visquessis tu aquest estiu. Reflecteix la vida que porten molts joves a aquesta edat durant l’estiu: les festes, els amics, les relacions… A més, la realitat, no sempre té finals feliços, i aquí tampoc. Però igualment és una història molt maca, en la que de vegades et sents indentificat.
El recomano a tothom que li agradin les històries d’amor i de l’actualitat dels joves.

Deixa una resposta a Irene van der Haar Cancel·la la resposta